Amb una trajectòria marcada per la capacitat d’adaptació i una mirada nova sobre el sector, Xavier González Valls s’ha consolidat com una de les veus joves amb criteri propi dins del mercat immobiliari de la Catalunya central. Format en l’àmbit tecnològic i digital, la seva carrera va fer un gir decisiu durant la pandèmia, quan va assumir el repte de posar-se al capdavant d’Àrea de Serveis González Valls (ASGV) en un moment clau per a l’empresa familiar.
Lluny de limitar-se a continuar un llegat, González Valls ha impulsat un model de negoci que combina rigor, coneixement tècnic i una clara aposta per les persones. Els valors de l’estabilitat laboral, la flexibilitat i el benestar dels equips formen part del seu ADN professional, una visió construïda també a partir de l’experiència prèvia en entorns empresarials altament exigents. Per a ell, un equip cuidat i informat és la base d’un servei de qualitat i d’una relació de confiança amb clients compradors i venedors.
Amb una àmplia experiència en la gestió d’actius bancaris i en el mercat retail, el CEO d’ASGV analitza el present del sector amb realisme i certa preocupació, especialment pel que fa a l’accés a l’habitatge dels joves i a la manca estructural d’oferta. Alhora, defensa la necessitat d’innovar, d’entendre els canvis generacionals i d’integrar la tecnologia com a eina estratègica per afrontar el futur d’un sector en transformació constant.
Com va començar la teva trajectòria en el sector immobiliari i què et va portar a fundar ASGV?
Tot va començar a l’inici de l’època de la COVID. Em vaig quedar sense feina a l’start-up on treballava, ja que ens vam quedar sense ronda d’inversió i, per tant, sense pressupost. No soc el fundador de la immobiliària —ho va ser el meu pare—, però l’empresa travessava una situació delicada. La decisió va ser trencar amb la meva trajectòria professional i assumir el repte d’emprendre amb el negoci familiar. Dic emprendre perquè, en aquell moment, posar-me al capdavant va ser tot un desafiament.
Quins valors i principis definits per tu busques reflectir en la manera de treballar de l’agència?
A ASGV sempre he defensat el mateix: intento que la feina sigui un pilar estable, flexible i que aporti felicitat als treballadors. A Barcelona vaig viure situacions d’explotació de becaris dins d’empreses tecnològiques, cobrant 200 euros i fent tasques de manager, amb jornades inacabables. Per això intento ser tan flexible com puc, sempre tenint clar que aquí venim a treballar.
Quins aprenentatges professionals et van marcar més en els primers anys d’ASGV?
Venint del sector tecnològic i digital, vaig passar a fer vendes al principi. Per a mi era un món nou, però necessitava entendre què venia i com ho feia abans d’assumir la direcció i liderar l’empresa.
Com descriuries el model de servei d’ASGV en comparació amb el d’una immobiliària convencional?
A ASGV veníem acostumats a treballar amb fons d’inversió i actius bancaris, no amb el mercat retail. Això et fa desenvolupar competències de servei “en nom de” tercers i no tan pròpies. El model actual integra els dos vessants: oferim tant servei retail com gestió d’actius. Aquest és el principal punt que ens diferencia d’una immobiliària convencional.
Quines són les fortaleses d’ASGV a l’hora d’ajudar tant compradors com venedors?
L’equip que tenim. És el cor de l’empresa i és fantàstic. Sempre intentem donar el màxim d’informació, tant a l’hora de comprar com de vendre, perquè el client se senti cobert en tots els seus dubtes. Si a això hi sumes un equip que ve a treballar content, es crea un extra que es reflecteix directament en la relació amb el client: es nota i flueix.
Què us diferencia a l’hora de gestionar actius immobiliaris bancaris respecte a altres tipus de propietats?
La burocràcia documental que hi ha darrere de cada operació i el servei de despatx. Els actius bancaris comporten setmanes de feina documental, requereixen més temps per les polítiques de la Generalitat i són més estrictes pel que fa al blanqueig de capitals. A Catalunya, comprar un habitatge d’aquest tipus pot implicar un mínim de sis mesos, mentre que una venda retail es pot tancar en dos mesos o menys davant de notari.
Com veus l’evolució del mercat immobiliari a la Catalunya central i rodalies en els darrers anys?
No para d’encarir-se. A la zona de l’Anoia, ja es va notar durant la COVID, com persones de la capital venien a comprar. Durant aquell període, xalets o cases —acabades o per acabar— amb un determinat preu costaven de vendre. Actualment, aquests mateixos actius es troben entre un 30 % i un 40 % més cars. Parlo d’un nínxol i zones concretes, no de tot el territori, però és una realitat.
Pel que fa a la Catalunya Central, la construcció s’ha frenat molt, tot i que no vol dir que no es construeixi. A més, viure en ciutats com Barcelona és cada cop més difícil, fet que fa que la població es desplaci cap al centre i contribueixi a l’augment de preus.
Quins factors creus que estan determinats més l’estat actual del mercat (tipus d’interès, demanda, oferta, inflació…)?
M’estic trobant que hi ha molta demanda i poca oferta. Els preus són més cars i la inflació hi influeix directament. Hi ha una carència molt important per als joves de 28 a 30 anys: tot i tenir experiència laboral, si no hi ha ajuda familiar és pràcticament impossible comprar, sobretot per l’entrada inicial. I, al final, la banca espera al darrere per vincular-te a una hipoteca durant molts anys. És un caldo de cultiu que tot just comença i no em fa sentir còmode.
Estan canviant els perfils de comprador i venedor respecte fa 5 o 10 anys? Com s’adapta ASGV a aquests canvis?
ASGV és a Igualada, i parlem d’un mercat diferent del de Barcelona. El perfil de comprador ha estat força estable: a partir dels 30-35 anys. Amb les condicions actuals, cada cop el comprador és de més edat, i no veig que aquest paradigma canviï a curt termini.
Com integreu la tecnologia, dades o digitalització en el vostre procés de treball actual?
Per sort, com que m’hi dedicava, he tingut facilitat per comunicar-me directament amb empreses tecnològiques i explicar què necessitava i què no podia fer sol. Això m’ha permès innovar quan he volgut, sense grans dificultats.
Quines són les preguntes que més habitualment us plantegen els clients quan es plantegen comprar o vendre?
A l’hora de comprar, gràcies a internet, xarxes socials i YouTube, el comprador està molt més informat que abans. Les preguntes solen girar al voltant del preu per metre quadrat, si cal reforma i com això afecta la rendibilitat o el valor futur.
A l’hora de vendre, el venedor busca el preu més alt possible. Sovint ve de l’època de la bombolla immobiliària, quan es va comprar molt per sobre de preu. Aquí cal molta pedagogia, treballar bé la informació i preservar la tranquil·litat del venedor.
Què t’aporta formar part de l’AIC?
M’aporta serveis i eines molt útils en moments concrets, especialment per a consultes específiques o casos que no es donen en el dia a dia. A més, han fet una transició digital molt positiva: les eines digitals que ofereixen tenen un gran valor.
Teniu plans d’expansió, nous serveis o col·laboracions que pugueu avançar?
Sempre hi ha objectius anuals i idees que van sorgint i que intento posar en pràctica.
Quin consell li donaries a un jove professional que vol entrar al sector immobiliari avui?
Que analitzi les tendències i les noves formes de vendre. És un sector en canvi constant. El jovent aporta idees i metodologies noves, fruit del context en què ha crescut. No és el mateix haver viscut l’adolescència als anys noranta que als 2000 o als 2010. Cada generació ha crescut d’una manera diferent i aporta una metodologia o forma de veure les coses diferents de les altres generacions.
