Amb una trajectòria de més de quinze anys dins del sector de la construcció i l’eficiència energètica, Rodrigo Sanz és avui una de les veus més sòlides i innovadores en matèria d’habitatge sostenible. Després d’una llarga etapa en una empresa líder en sistemes de ventilació, va decidir emprendre el seu propi camí i donar forma a Ecoality Homes, un projecte que combina tecnologia, consciència ambiental i un profund respecte per les persones que habiten els espais que construeixen.
Ecoality neix d’una visió clara: convertir la sostenibilitat en una experiència real i accessible, posant el focus en llars que siguin confortables, saludables, eficients i duradores. L’empresa aposta per una manera de fer basada en l’honestedat, l’escolta activa i el treball col·laboratiu, valors que Sanz defensa com a pilars indispensables per transformar un sector encara massa ancorat en pràctiques tradicionals.
En aquesta entrevista, conversem amb un professional que entén la innovació com un deure ètic i col·lectiu, convençut que el futur de l’habitatge passa per la unió entre sostenibilitat, eficiència i benestar humà. Parlem amb Rodrigo Sanz sobre el seu recorregut, els reptes que afronta el mercat i el paper fonamental que poden jugar els agents immobiliaris en aquesta nova cultura de l’habitatge responsable.
Com vas arribar al sector immobiliari i de la construcció sostenible?
Ara fa uns 15 anys, vaig entrar a formar part de l’equip comercial i d’atenció al client d’un grup fabricant nacional de sistemes de ventilació domèstics. Durant més d’11 anys, vaig anar creixent professionalment dins el grup, coordinant equips, desenvolupant models de negoci, i treballant amb els principals actors del sector “Real Estate”, fins a arribar a ocupar càrrecs directius.
Què et va motivar per crear Ecoality Homes?
L’experiència dins el grup, era molt gratificant, sobretot perquè reportava directament a la direcció general, que l’ocupaven els fundadors (Toni i Jordi), dues persones amb un esperit emprenedor formidable.
Quan es va acabar aquesta etapa, tenia tot el que necessitava per començar: recursos, formació i ganes, així que vaig aprofitar un treball de fi de màster per desenvolupar un pla d’empresa, i així va néixer Ecoality.
Quins van ser els primers aprenentatges que et vas endur en els inicis del projecte i com t’han format com a líder?
Jo destacaria tres aprenentatges fonamentals:
El primer, que a l’inici cal tenir un Mínim Producte Viable. I sorprenentment, això no ho havia ni tan sols sentit a parlar a l’Escola de Negocis! Ocupar el temps dels inicis, en el Posicionament de Marca, el Desenvolupament de Models de Negocis, l’exploració de Canals de Distribució, el Know How, Marketing, etc. sense vendes, no serveix per a res.
El segon, que un dels secrets de l’èxit, és treballar amb honestedat. I això ho he sentit moltíssimes vegades, però malauradament ho he experimentat molt poques. No obstant això, hem fet un treball intern molt intens, per tal que tot plegat, no ens faci canviar d’actitud respecte al nostre compromís ètic i deontològic. Per cada persona honesta que ens trobem pel camí, ens compensa per totes les que no ho són
El tercer, que hem d’aprendre a escoltar. Moltes vegades, prenem decisions basant-nos en informacions que intuïm i que no contrastem. O atenem el client deixant-li anar un rotllo (en mode automàtic), que no respon a les seves necessitats. En ambdós casos, perdem oportunitats.
Soc i seré un líder en construcció, ja que sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre. I crec que aquests aprenentatges contribueixen al fet que el lideratge que estic construint, sigui un lideratge proper i comunicatiu, que serveixi perquè altra gent s’empoderi i creixi professional i personalment. Aquest voldria que fos el meu llegat.
Ecoality Homes parla de “construir habitatges confortables, saludables, eficients i sostenibles”. Què entens per cadascun d’aquests conceptes?
Abans que res, dir que més que habitatges, parlem de construir llars, i de fer-ho amb les famílies. Nosaltres les hi donem els ingredients, però la llar la construeixen elles.
En relació amb aquests conceptes, probablement, el més inclusiu, sigui el de la confortabilitat (tot i que a la vegada, sigui l’únic subjectiu i no demostrable), ja que si hi manca algun dels altres conceptes, l’habitatge pot ja no ser tan confortable. Depèn de l’escala de valoracions d’una persona. Per tant, cal entendre què necessita, i a la vegada posar en valor altres característiques que no ha tingut en compte.
La Salubritat, d’altra banda, és un dels conceptes que passa més desapercebut a l’hora de construir una llar. Agafem refredats, al·lèrgies, depressions, fatiga, mals de cap, artrosis, i fins i tot altres dolències més greus que atempten contra la nostra salut, a causa de les mancances dels habitatges en temes com: Ventilació, Il·luminació, Materials Contaminants, Humitats, Habitatges Inaccessibles, etc. I d’això, l’Agent Immobiliari, n’hauria de parlar.
Quant a Eficiència Energètica (i Constructiva), i Sostenibilitat, són dues cares de la mateixa moneda. Són conceptes que van de la mà, i que tenen un efecte multiplicador l’un amb l’altre.
És sorprenent que quan comences a parlar d’Eficiència Energètica, ràpidament la gent ho associa amb posar-se plaques solars. Però una casa, pot malbaratar molta energia, i alhora tenir plaques solars.
La base de l’Eficiència Energètica és reduir la demanda (Aïllaments a parets, portes i finestres, Eliminació de ponts tèrmics, Disseny Bioclimàtic). Després cal introduir sistemes que redueixin el consum que ha generat aquesta demanda (Aerotèrmia, Ventilació amb Recuperació d’Energia, Geotèrmia), i un cop es tinguin la demanda i el consum controlats, aleshores posa’t plaques solars, o altres fonts de generació d’energia renovable. Començar per les plaques solars, és començar la casa per la teulada, i mai millor dit.
Quant a l’Eficiència Constructiva, estem en un moment de canvi. T’imagines una fàbrica de cotxes amb operaris apretant cargols? La Industrialització de la Construcció és una realitat, i qui no s’hi fiqui, estarà abocat a la desaparició. De tipus de cases construïdes amb sistemes industrialitzats, n’hi ha moltes, les prefabricades en són un tipus, però no són ni l’únic, ni molt menys el majoritari.
Finalment, quant a Sostenibilitat, el simple fet de tenir una casa més eficient, tant energèticament com constructivament, ja implica que sigui més sostenible. La Sostenibilitat és un concepte que analitza si un producte o servei es pot seguir oferint en el temps sense esgotar recursos o malmetre el medi ambient. L’anàlisi es fa des de tres perspectives, la Social, l’Econòmica i l’Ambiental. Només és sostenible allò que és respectuós amb les 3 perspectives. I aquí trenquem un altre mite, Sostenibilitat no és només tenir cura del medi ambient.
Tots aquests conceptes, els expliquem amb més detall al Curs “Eficiencia Energética y Sostenibilidad para Agentes Immobiliarios” del que hem celebrat dues edicions a API Academy el 2024. Ja estem en converses amb la nova Junta per reeditar-lo.
Quin és l’ADN distintiu que creus que us diferencia d’altres empreses dedicades a la construcció sostenible?
No som una empresa dedicada a la construcció sostenible. La Construcció sostenible és un servei que comercialitzem, però no és l’únic. Donem un servei més integral de desenvolupament immobiliari.
Quins són els principals serveis que oferiu avui: construcció nova, rehabilitacions energètiques, intermediaris de venda?
La nostra vocació és de desenvolupar la nostra activitat en diversos segments de mercat, tant en rehabilitacions com en construcció d’obra nova, i altres. Això no obstant, ara per ara, estem més enfocats en construcció nova.
En un mercat tan regulat i canviant com el de l’habitatge sostenible, quins són els obstacles més grans que us heu trobat? (normativa, finançament, tecnologia, conscienciació).
Depèn, perquè dins de cada concepte, hi ha elements que sumen i d’altres que resten.
Per exemple, la normativa sobre nova edificació o rehabilitació d’habitatges existents, rema a favor, ja que estableix requisits d’obligat compliment. No obstant això, les normatives municipals d’urbanisme, algunes sense actualitzar des de la transició, i l’excessiva burocratització de tràmits i expedients d’obres, dificulten molt que les famílies puguin fer-se una casa, o què cases obsoletes puguin actualitzar-se i sortir al mercat.
Un altre exemple: hi ha municipis, que determinen que en una zona, les cases han de tenir un acabat d’obra vista. Això implica que habitatges fets amb altres tipus de materials, tenen el sobrecost de posar un revestiment que imiti aquest acabat, per un tema exclusivament estètic.
Amb relació al finançament, en la mesura que sorgeixen nous hàbits de consum, implica que determinats productes financers, no s’adapten a aquests nous hàbits, i operacions econòmicament viables, tenen més dificultats per tirar endavant.
Recordo un cas d’una parella amb uns ingressos estables mensuals nets de més de 10.000 €, que no podien obtenir finançament per no disposar encara, de suficients estalvis. Els bancs no els finançaven el solar.
Un altre obstacle és la resistència al canvi dins del sector. Una frase típica, que escoltes molt, és aquella de “Esto siempre se ha hecho así”. I no només em refereixo a operaris de construcció o instal·ladors. Els API també hem d’innovar en els serveis que oferim.
Quina és la importància de la tecnologia i de la innovació dins Ecoality Homes? Per exemple: materials, sistemes HVAC, monitoratge d’energia, domòtica, etc.
És fonamental estar en contacte amb les novetats del mercat. Avui mateix pot sortir un material o un sistema constructiu que facilita l’execució d’una partida o d’un projecte, i estàs desaprofitant l’oportunitat per desconeixement.
A la passada edició de Construmat, vam participar en l’Stand d’un col·laborador, i en 3 dies de fira, només van venir 4 Agents Immobiliaris. Els hi vam donar una abraçada. És a dir, vens cases, i no vas a la fira de construcció de cases? Alguna cosa no funciona.
Quins consells donaries a algú que vol comprar una casa sostenible? I al qui la vol vendre?
A qui la vulgui comprar, que tingui paciència, i es deixi assessorar per un equip que tingui en compte el que vol, però també el que pot tenir. Com més informació vulgui tenir, com més comparatives de materials, sistemes, costos i altres qüestions demani, més endarrerirà el seu projecte, i de pitjor qualitat serà el servei que rebi. Si fas treballar a molta gent, sense recompensa, no obtindràs un resultat satisfactori.
A qui la vulgui vendre, sigui sostenible o no, que es deixi assessorar en relació amb el preu de mercat que val la seva casa. Molts actius no es venen perquè estan sobrevalorats pels propietaris. I que no es pensi que un API cobra una fortuna només per ensenyar una casa. Un API s’ha de mirar la situació legal de l’immoble, gestionar documentació complexa, filtrar desenes de contactes per portar una visita, gestionar, no només la informació, sinó el temps amb el qual la canalitza, té responsabilitats legals, etc. Al marge d’això, si tens una casa sostenible, i la vols vendre, els que la vulguin comprar, l’han de treure profit, sense donar una exclusivitat, o venent-ho com a particular, el resultat no serà òptim.
Considerant que la vostra empresa aborda l’eficiència energètica, com integreu aspectes de salut (qualitat de l’aire, llum natural, acústica) dins els projectes?
Quant a la construcció nova, no és tan problemàtic, ja que la normativa ja incorpora un extens document bàsic sobre salubritat. Per tant, els tècnics l’han d’aplicar. La dificultat és més gran en les rehabilitacions, i sobretot en les reformes.
No obstant això, s’ha d’entendre que moltes solucions, aborden els problemes en diferents àmbits. Per exemple, la Ventilació amb Recuperació d’Energia, no només beneficia en la Qualitat de l’Aire Interior, també protegeix el mobiliari, i la mateixa casa, i ho fa reduint els costos energètics. Els aïllaments redueixen la demanda energètica, però també protegeixen acústicament.
Què us aporta formar part de l’AIC?
Una de les hipòtesis de treball amb què neix Ecoality, i de la que en parlàvem a la ponència que vam presentar en la “16. Conferencia Española Passivhaus”, que portava per títol “API: el último eslabón para el despliegue completo del estándar Passivhaus”, es fonamenta en la idea que la cadena de transmissió de valor de l’eficiència energètica i la sostenibilitat en l’habitatge, té una bretxa que fa que no es transmeti correctament a l’usuari final. Si ens basem en les dades del sector, l’API participa en 2/3 de les transmissions d’habitatges. Això fa que sigui un potencial agent prescriptor excepcional. Per tant, formar part de l’AIC, és predicar amb l’exemple, és treballar des de dins del sistema per introduir canvis.
Segons la teva opinió, quins seran els grans canvis que afecten el sector de l’habitatge a Espanya — tant en construcció nova com en rehabilitació?
Els grans canvis dependran dels petits actors. Els grans actors no volen que hi hagi canvis. Mentre es mantingui la tensió en el sector, hi guanyen. Un cas claríssim és l’enrenou que es produeix cada any amb la fira “The District” a Barcelona, que no deixa de ser una reunió dels grans actors privats, que intercanvien cromos, i on l’única funció dels visitants és finançar l’esdeveniment. I que a la vegada dona el pretext els “mal anomenats” activistes pel dret a l’habitatge, per fer-se veure i continuar vivint de la causa. A uns i altres, no els interessa gens que la situació canviï, i es retroalimenten.
Quins canvis normatius consideres que serien necessaris perquè el mercat de l’habitatge sostenible pugui escalar més ràpidament?
N’hi ha un de fonamental, que esperem que tingui lloc entre el 2030 i el 2033. Quan els habitatges que no compleixin determinants valors d’eficiència energètica i sostenibilitat, no es podran ni vendre ni llogar. Però encara és incert que es dugui a terme, ja que a la UE, han deixat la decisió en mans dels estats membre, i tot dependrà de la valentia de l’administració.
Un altre canvi normatiu imprescindible és que els certificats energètics reflecteixin la realitat de l’immoble. He vist immobles que tenen una qualificació energètica superior a la que els hi correspon. També en referència als certificats energètics, calen més nivells. Al nivell màxim “A”, hi caben molts habitatges amb nivells d’eficiència energètica diferents. Afortunadament, hi ha certificacions privades que permeten reflectir nivells superiors, però no estan a l’abast de tothom, ni tècnica, ni econòmicament, i no per culpa de les institucions que els desenvolupen.
Finalment: què li diries a un inversor o a un comprador que dubta entre un habitatge convencional i un habitatge “eficient i saludable” com els que oferiu vosaltres?
Sempre que siguin persones raonables, els diria 3 coses:
1- En primer lloc, que analitzi el cost total del cicle de vida de l’habitatge, i no només el cost d’inversió. Estadísticament, el cost operatiu (aigua, llum, telèfon, impostos, etc.) suposa al voltant del 70%, mentre que el cost d’inversió suposa aproximadament un 25% durant un termini de 30 anys (El 5% restant són costos de demolició i reciclatge).
2- En segon lloc, que no compari els costos d’inversió, respecte als operatius, de la mateixa manera, ja que els costos d’inversió es tradueixen en un patrimoni que els pot arribar a recuperar, i fins i tot revalorar, per la qual cosa sempre serà preferible que l’esforç es faci en inversió i no pas en costos operatius que no retornen.
3- En tercer lloc, que pensi en el valor residual de l’actiu un cop finalitzat el seu cicle útil. Anem cap a un futur on l’habitatge convencional perd valor, mentre que l’habitatge eficient i saludable es manté o revalora.
On veus Ecoality Homes d’aquí a 5 o 10 anys? Quins objectius estratègics us heu marcat?
Òbviament, esperem tenir una llarga vida com a empresa, ajudar moltes famílies a construir les seves llars confortables, saludables, eficients i sostenibles.
No obstant això, ens motiva molt més fer aquests desenvolupaments conjuntament amb la resta d’actors del sector “Real Estate” i que es generalitzin, que no pas fer-ho només nosaltres, aquesta és la nostra contribució al sistema.
La realitat és que: Administracions, Fabricants, Arquitectes, Promotors, Constructors, Instal·ladors, Agents Immobiliaris, Administradors de Finques, etc. tots formem part del Sector Immobiliari, no obstant això, i rarament ens coordinem, i ens posem a treballar junts, però el sector necessita que ho fem. En aquest sentit, som més pragmàtics que idealistes, i continuarem treballant en aquesta línia.
