Amb més de tres dècades d’experiència en el sector immobiliari, Núria Rodríguez no només ha estat testimoni de les transformacions del mercat, sinó que n’ha estat part activa, aportant una mirada valenta, empàtica i profundament humana. Cofundadora de Finques Alzina l’any 1994, ha sabut construir un projecte sòlid des de la proximitat, l’honestedat i la perseverança, superant amb determinació reptes tan importants com la crisi del 2008.
Lidera una agència formada majoritàriament per dones, on la sensibilitat pel detall, l’acompanyament al client i el respecte per les persones són pilars fonamentals. En un moment en què el sector viu grans canvis normatius, socials i tecnològics, la Núria aposta per integrar la innovació amb un tracte proper i honest, demostrant que és possible fer negoci des de l’ètica i la responsabilitat social.
Més enllà de les operacions immobiliàries, destaca pel seu compromís amb la comunitat, el suport a ONG i iniciatives solidàries, i per una visió de futur basada en la sostenibilitat, l’assessorament professionalitzat i la defensa dels drets de totes les parts implicades.
En aquesta entrevista, coneixerem de prop la seva història, els valors que l’han guiat i la manera com entén un sector que, per a ella, va molt més enllà de vendre i comprar pisos: es tracta de generar confiança, vincles i oportunitats reals per a les persones.
Núria, amb gairebé 30 anys d’experiència com Agent de la Propietat Immobiliària, com vas començar al sector i què et va portar a convertir-te en cofundadora de Finques Alzina el 1994?
Com quasi tothom, vaig començar per casualitat. Havia treballat, de molt jove, durant un any, com a secretaria a unes Finques. Desprès vaig estudiar un grau i just abans d’acabar vaig posar un anunci que buscava feina. Em van trucar de seguida i em van convèncer que podia ser una bona comercial immobiliària. Dic convèncer, perquè jo no ho veia. Però va insistir que no perdia res per anar a parlar. Vaig estar 6 mesos de comercial i després 6 mesos més de cap de vendes.
I un any després ja teníem la nostre pròpia agència immobiliària, amb els meus dos socis i excompanys. Tot anava molt ràpid, al mateix temps, junt amb el meu nuvi, ara ex marit, portavem un restaurant. Vaig conviure durant tres anys alternant les dues feines. Quina època més dura, treballava tant que somiava només amb poder dormir.
Després de la crisi del 2008, et vas quedant al capdavant de l’empresa. Com vas afrontar aquells anys difícils i què et va motivar a seguir liderant la companyia?
El nostre sector es va aturar de cop, teníem operacions aprovades al banc per signar i es van cancel·lar. No fèiem lloguers i, per tant, no hi havia ingrés de cap mena. Ens van denegar la renovació de la pòlissa de crèdit que teníem oberta. Vam decidir tancar o que és quedes un de nosaltres, aquesta vaig ser jo.
Encara recordo l’últim dia, era un divendres al vespre, tancàvem a les 20.30 h i, una mica més tard de les 18 h, em van dir que marxaven ja, no tenia sentit esperar al final. Va ser un moment molt complicat a nivell personal i professional. A nivell personal, em va coincidir amb el meu divorci amb una nena petita, els pares i sogres vivien fora i no vaig tenir ajuda, a més la cangur ens va deixar. Tot a la vegada.
Recordo perfectament que em van quedar 2.000 € al compte personal i amb el mercat aturat de cop per una crisi de dimensions desconegudes. El primer que vaig fer va ser parlar amb el propietari del meu local de lloguer per demanar dos mesos de carència i per poder tirar endavant i vaig pensar, fins que durin estaré aquí i quan s’acabin, pla B.
La meva motivació va ser poder comprar el menjar i pagar les factures, i aquí va sortir la lleona que porto a dins. Em vaig deixar la vida, però ho vaig aconseguir. Vaig tirar endavant i uns anys després vaig comprar el meu local actual, just davant d’on estava de lloguer.
Dirigeixes una empresa liderada per dones. Quins avantatges aporta aquesta perspectiva femenina en la gestió, el servei al client i la cultura interna de l’equip?
Sí, és com que tenim més empatia, ens entenem millor i som més sensibles amb els clients. Ara que som menys estem molt connectades entre nosaltres i tot va més fluid. Però quan eren més, hi havia moments complicats de convivència. Som dones amb tota la nostra idiosincràsia
Com creus que la vostra dedicació i proximitat es tradueix en experiència de client diferent i de confiança?
Quan portes 31 anys ubicada a la mateixa plaça i has fet operacions amb tota mena de persones, però sempre posant-les com a protagonistes de la seva història, crec que es generen vincles. Sempre ens ha destacat el ser molt propers i assessorar com si fos per nosaltres. Honestedat, valors, ètica…
Quines eines digitals heu incorporat per adaptar-vos a les exigències actuals del mercat i millorar els processos de compravenda i lloguer?
Si mirem enrere són moltes, algunes ara són tan normals que sonen antigues, com la firma digital, les xarxes socials, el programa de gestió o software, el vídeo 360, fitxatge amb el time moto (inclús en remot) instal·lació d’un monitor digital a l’aparador i cartellera LED, etc.
Compartiu valors clars: honestedat, transparència, empatia i innovació. Com compagineu aquest enfocament humà amb la introducció de recursos tecnològics?
A vegades és complicat, ja que és necessari temps, paciència i recursos. Sobretot amb formació i educació a l’equip, reunions setmanals per transmetre on volem arribar per aconseguir aquesta agilitat sense perdre aquest enfocament humà, fent protocols, contractar externs com un consultor d’empresa, etc.
Com descriuries el mercat immobiliari a Barcelona i l’Hospitalet? Els preus són estables o hi ha una tendència a l’alça, i quin impacte té això en els compradors?
El mercat a Barcelona és molt intens, hi ha molta demanda, en alguns casos, el personal que no arriba a comprar per preu ens arriba a l’Hospitalet, de fet ens separa un carrer i està molt ben comunicat. També és cert que hi ha molta immigració i molta gent de tota la vida que ha marxat fora.
Els preus han estat estables als darrers anys amb algunes pujades, però actualment l’oferta és molt baixa i la demanda molt alta. Això fa que els preus estiguin pujant considerablement. Els compradors volen comprar un pis, però hi ha poc i car. Després estan els inversors que troben el mercat de la nostra ciutat molt atractiu per rendibilitat, malgrat les noves lleis d’arrendaments que òbviament afecten a tots negativament, segons la meva visió personal.
Veus alguna nova regulació o tendència —per exemple, l’augment del lloguer, les promocions eco o les reformes i rehabilitació d’habitatges— amb un impacte important en el sector?
Les noves regulacions ens deixen amb molta incertesa i amb una inseguretat jurídica creixent, això fa que molts actors vulguin marxar d’aquí, ja que les polítiques no estan consensuades, no tenen en compte a totes les parts implicades. No consulten als professionals del sector, els propietaris semblen peces d’escacs, els van posant on volen. És un desastre el que estem vivint postpandèmia.
Efectivament, els lloguers han augmentat de preu, la gent està desesperada perquè no troba un lloc per viure, i a sobre ens toca triar qui sí i qui no és adequat. És molt dur. També hi ha propietaris que ens demanen inquilins sense fills per la por a que si deixen de pagar no els puguin fer fora. Ara han de passar per un altre procés, el de mediació abans d’anar al jutjat.
A mi m’agrada explicar que la responsabilitat són dels polítics i de les seves decisions, ja que fan polítiques curt placistes per tenir vots, populars, sense pensar que quan acabi el seu mandat el problema continuarà creixent, però se’l trobarà el que vingui després. Alguns propietaris estan venent, inclús amb els inquilins dintre, per no tenir 5 immobles i no ser gran tenidor i altres volen comprar fora de Catalunya, ja que són 10 immobles els que has de tenir per ser gran tenidor, a més no està regulat el preu per l’índex.
Pot ser alguna de les solucions serien convertir els locals en habitatges, no tots, sinó els que realment tinguin uns mínims de ventilació i no estiguin en carrers comercials per no trencar el petit comerç. Posen moltes traves i finalment la gent quan no troba pis es fica en aquests locals insalubres que no compleixen cap normativa d’habitabilitat.
Com contribueix Finques Alzina a la comunitat local? Feu projectes de caràcter social, col·laboracions o iniciatives solidàries a la zona?
Contribuïm assessorant sense cost a tots els clients i veïns que tinguin dubtes en situacions difícils, per herències o compravendes, lloguers, o problemàtiques familiars.
Hem fet algun dia de donació de sang en equip i darrerament que som menys, he anat amb la meva filla per inculcar també aquest esperit solidari que em va mostrar una companya immobiliària, la Begoña Ballesteros, és emocionant.
A part d’això tinc diverses ONG (4 o 5) amb les que col·laboro cada mes per sentir que ajudo o col·laboro amb els més desfavorits.
Quin consell donaries a algú que vol vendre una propietat actualment? I a algú que està valorant comprar?
Si volen vendre una propietat s’han d’assessorar abans del preu i de les condicions. Ha de ser amb algú ben professional, que tingui experiència demostrada i coneixements jurídics i fiscals.
Ens podem trobar de tot! Que ens diguin quins serveis ofereixen, perquè l’han de vendre amb ells.
Per a mi és molt important que el professional m’escolti i em consideri el més important per davant dels seus interessos. Que estarà per resoldre qualsevol situació que es presenti acompanyant en tot el procés de la compravenda perquè sigui una experiència gratificant.
A nosaltres algú ens ha dit que han fet tot un màster immobiliari, al final de tot el procés. Ens agrada anar explicant tots els passos a seguir, volem ser com un equip en què tots anem a una, la venda de la propietat al millor preu i condicions.
Si el que volen és comprar, s’ha de fer abans de tot un estudi financer, fins a quin preu és viable l’operació bancària, quin és el preu màxim que vull pagar en quotes mensuals. Haurem de tenir en compte, la comunitat, l’IBI, els subministraments, la ite, etc. Després hem de saber delimitar la zona, el barri o la ciutat. També quin tipus de compra vull fer i per quant de temps, és un pis per tota la vida? És per inversió? És un pis pont? És un local per muntar el meu negoci present o futur?
Hem de tenir les idees clares. De què podria prescindir? A partir d’aquí tenim dues opcions, contractar a un personal shopper o bé fer la cerca un mateix a través dels portals immobiliaris i visitant agències, o bé com tota la vida per recomanació. En el nostre cas treballem molt amb recomanats o referits.
Què t’aporta formar part de l’AIC?
És un col·lectiu i, per tant, pertinença a un grup: suport, formació, networking, estar al dia de la legislació vigent i dels canvis al sector de primera mà, compartir experiències, oportunitats, etc.
Quins consells donaries a joves professionals que volen iniciar-se en el món immobiliari?
Primer de tot estimar la professió i respectar-la. A partir d’aquí fer una formació constant, treballar molt, la pràctica és principal per aprendre. Estar a una associació o col·legi professional et situa. Si a més et pots envoltar de gent amb experiència i coneixements del sector amb valors, arribaran abans i millor, diuen que tot s’encomana.
Quins objectius teniu a curt i llarg termini? Hi ha plans d’expansió, noves línies de negoci o algun projecte innovador que pugueu avançar?
Més és menys i, fa un any vaig decidir rebaixar la infraestructura i tenir un equip més petit. Estic contenta. Ara per ara és mantenir el que tenim perquè el negoci sigui rendible i fer alguna inversió de compra, reforma i venda. Els altres projectes de moment s’estan definint a curt o mitjà termini. Fins aquí puc llegir.
