Amb una mirada honesta, un esperit incansable i un profund arrelament al territori, David Llopis s’ha convertit en un dels referents del sector immobiliari al Maresme. Fundador de Maresme Llar l’any 2006, al costat de la seva dona Anna, ha sabut construir un projecte sòlid, familiar i proper que ha resistit els vaivens del mercat amb perseverança i una clara vocació de servei.
Amb un estil de treball basat en l’escolta activa, la transparència i l’acompanyament personalitzat, Llopis ha fet de la relació amb les persones el centre del seu ofici. La seva aposta per la digitalització —amb canals com YouTube i TikTok— no ha substituït el tracte humà, sinó que l’ha reforçat, obrint noves vies de comunicació amb clients i veïns.
Delegat territorial del Col·legi API al Baix Maresme, implicat en diverses entitats locals i vinculat a iniciatives socials i comercials del municipi, en David representa aquella manera de fer que combina professionalitat i implicació comunitària. En aquesta entrevista, repassem amb ell dues dècades de trajectòria, els canvis en el mercat, els reptes del present i una mirada sincera cap al futur del sector i del seu projecte vital.
David, podries explicar-nos com va començar la teva trajectòria en el sector immobiliari i què et va motivar a fundar Maresme Llar l’any 2006?
En aquella època jo treballava a l’empresa Canon, on ocupava el càrrec de cap de vendes. La meva dona, l’Anna, també hi treballava. Quan ella va decidir marxar, ens vam plantejar la possibilitat de muntar un negoci propi junts.
Havíem viscut alguna experiència prèvia amb una propietat de la nostra titularitat, i en observar com funcionava el sector, vam pensar que hi havia alguns aspectes que es podien millorar. Això ens va fer pensar: “Potser aquí hi ha una oportunitat interessant”. A partir d’aquí vam començar a parlar amb gent del sector i vam posar en marxa un projecte que, gairebé vint anys després, encara continua actiu: Maresme Llar. La veritat és que estem molt satisfets amb el camí recorregut i amb la feina que fem cada dia. Ens agrada molt el nostre ofici.
Quins han estat els principals reptes i assoliments de Maresme Llar des de la seva fundació fins avui?
Clar, pensa que quan vam començar, nosaltres érem molt inexperts, perquè no veníem del sector immobiliari. A més, vam adonar-nos que, l’any 2006, la informàtica encara no estava gaire implantada en les agències immobiliàries. Jo, com que venia d’un sector tecnològic, m’atreia molt tot el tema de les webs i la digitalització, i vam començar a treballar intensament la presencia online del negoci. Ara bé, enteníem que aquesta presència online havia de ser només una base, perquè, al final, aquesta professió es basa essencialment en el tracte amb les persones.
Una de les nostres tasques principals és parlar amb gent, tractar amb persones que tenen necessitats, problemes o il·lusions, i acompanyar-les i ajudar-les en tot el procés.
Pel que fa als principals reptes i assoliments, diria que el primer gran repte va ser aprendre a fer-ho bé. Com et deia, érem novells i, a més, vam començar en una època molt complicada: el 2006 era just al cim de la bombolla immobiliària.
Poc després va arribar la gran crisi, i nosaltres vam créixer com a professionals enmig d’aquell context tan advers. Però això, en certa manera, ens va ajudar molt, perquè és en els moments difícils quan més s’aprèn.
Ens vam formar molt. Inicialment, a través del Col·legi d’API, encara que al principi no hi vam poder accedir perquè abans era molt restrictiu: havies de tenir una carrera universitària, i jo no la tinc. Per això vam entrar primer en una associació anomenada Expertos Inmobiliarios. Més endavant, vaig començar la formació com a CRS, i tant l’Anna com jo vam fer molts cursos i formacions.
Se’ns van presentant diferents operacions, i amb cada d’elles apreníem una mica més. Amb el temps, hem anat acumulant experiència, i això ens ha permès créixer i consolidar-nos.
Els reptes actuals són seguir fent una feina que ens apassiona i, alhora, començar a pensar en la jubilació. Després de vint anys, jo ja tinc 60 anys, ens anem acostant. Però, no tinc clar quan em jubilaré, ni jo ni la meva companya, que és, per mi, una part essencial del projecte. Sempre es diu que darrere d’un gran home hi ha una gran dona, i en aquest cas és ben cert. Entre els dos ho fem tot, i la idea és continuar treballant plegats fins que arribi el moment de deixar-ho.
Com descriuries l’evolució del mercat immobiliari al Maresme en els darrers anys? Has observat canvis significatius en la demanda o en el perfil dels compradors?
L’evolució del mercat està una mica descontrolat, en el sentit que els preus han pujat molt. Això és degut, principalment, a una manca d’oferta i a un excés de demanda. És, al cap i a la fi, la llei de l’oferta i la demanda.
Això fa que, actualment, al mercat immobiliari del Maresme, sigui molt difícil per a la gent d’aquí —per exemple, pels nostres fills— poder continuar vivint-hi. Sovint han de marxar a altres llocs on hi hagi més oferta o els preus siguin més assequibles.
És una situació complicada, perquè al final estem parlant d’un mercat lliure. I jo crec que la clau de tot plegat seria augmentar l’oferta d’habitatge.
Quins factors creus que influeixen actualment en els preus dels immobles a la zona, i com afecta això als potencials compradors i venedors?
Durant l’època de la COVID hi va haver un increment molt fort de la demanda, perquè la gent va canviar de paradigmes i de manera de pensar, i aquesta tendència s’ha mantingut fins avui.
Crec que la solució passa per construir més habitatges. Però aquest és un tema complex, perquè hi entren en joc molts factors, especialment polítics. El que caldria, al meu parer, és facilitar el procés: fer més fàcil la construcció d’habitatge.
Si hi hagués més habitatges disponibles, els preus serien més accessibles, perquè hi hauria més oferta i es podria equilibrar millor el mercat. Però per arribar-hi, caldria simplificar els tràmits administratius, reduir la burocràcia, els impostos, i posar facilitats per construir. Al cap i a la fi, estem parlant d’una necessitat fonamental.
Ara mateix, el preu de l’habitatge és una de les principals preocupacions de la ciutadania. I el problema és que les solucions que proposen els governs sovint són a curt termini, ja que es fan polítiques de curta volada i després… ja es veurà. No ho dic com a crítica política, sinó com una descripció de la realitat: el que s’està fent fins ara no està donant els resultats esperats.
Maresme Llar ofereix serveis d’intermediació en compravenda i lloguer. Com us assegureu que aquests serveis s’adaptin a les necessitats específiques dels clients?
Jo crec que la clau és escoltar. Escoltar molt la gent, parlar amb ells, intentar entendre’ls i ajudar-los. Sempre dic que potser sona a frase feta, com si fos una manera de vendre’m, però no ho és. Realment poso els seus interessos per davant dels meus.
Per a mi, una de les grans satisfaccions d’aquest negoci —més enllà, evidentment, de la part econòmica, que ens permet viure— és la satisfacció de poder ajudar les persones. Sigui a vendre o a comprar. La gent és molt agraïda. Quan has acompanyat algú en un procés de venda, tens la sensació d’haver-los ajudat en un moment important de la seva vida.
Estem parlant de la transmissió d’una propietat, que normalment és una operació que la majoria de persones fan molt poques vegades al llarg de la seva vida. I quan se senten ben acompanyats i recolzats, t’ho agraeixen de debò… I això et dona una gran satisfacció personal.
Amb l’augment de la digitalització en el sector immobiliari, quines eines o tecnologies heu implementat a Maresme Llar per millorar l’experiència del client?
Bé, mira, jo soc un amant de les videovisites. Tinc un canal de YouTube i de TikTok amb bastants seguidors i força moviment. Ho faig d’una manera molt natural.
Vull dir, no faig res estrany ni produccions molt elaborades. Simplement, gravo amb el mòbil, explico el que veig i dono les meves impressions. I crec que això agrada molt. De fet, molta gent em reconeix i em diu: “Tu ets el dels vídeos, no?”. I bé, és una manera que et conegui més gent.
Fem servir la majoria d’eines que tenim a l’abast, primer per donar un bon servei al venedor —que és qui et contracta habitualment— i després per facilitar el procés al comprador. Les videovisites, en aquest sentit, són una eina molt interessant.
També m’agrada molt incorporar plànols. Tenim una arquitecta que col·labora amb nosaltres. Cada vegada que comercialitzem una propietat, ens fa els plànols tant en 2D com en 3D. A més, la nostra filla, la Marina, que és dissenyadora d’interiors i també treballa amb nosaltres, ajuda sovint els clients a imaginar com podria ser l’espai d’una altra manera, o els el personalitza per fer-lo seu.
La tecnologia està molt bé i és un gran suport, sobretot en aquest primer pas. Però, per a mi, l’important és conèixer la gent, parlar, escoltar-los, ensenyar-los les propietats i veure realment si els puc ajudar. Moltes vegades no puc fer-ho, perquè hi ha persones que tenen unes expectatives que no són realistes, i llavors també els ho he de dir amb sinceritat: “Mira, en aquest cas no et puc ajudar.”
Quines són les teves previsions per al mercat immobiliari al Maresme i la seva àrea d’influència en els propers anys? Hi ha alguna tendència emergent o canvi regulatori que consideris que tindrà un impacte significatiu en el sector?
Bé, de fet, tot el canvi regulador que hi ha hagut en relació amb el lloguer ha provocat una disminució important de l’oferta. És cert que, en alguns casos —i tenint en compte que aquest és un mercat on hi ha molta gent—, quan s’aprova una llei, moltes persones busquen la manera d’esquivar-la o d’evitar aplicar-la.
En aquest sentit, nosaltres som molt puristes, molt legalistes. Només gestionem lloguers de llarga durada, i sempre dins del marc de la normativa vigent. Però és veritat que el mercat ha fet una mena de transvasament del lloguer de llarga durada cap al lloguer temporal, sovint de manera encoberta. I això, evidentment, no ha ajudat a millorar la situació.
Crec que regular d’una manera tan estricta un mercat que fins ara era lliure és molt complicat. Tinc molts clients que eren inversors, que tenien pisos de propietat destinats al lloguer, i molts han acabat venent perquè han vist que era tot massa complicat. No es tracta tant de fer el que volien, sinó el que consideraven que havien de fer amb el seu patrimoni. I, al final, han optat per donar-hi altres usos que no fossin el lloguer.
Tot això ha provocat que, a causa d’aquestes normatives, cada vegada hi hagi menys oferta, que trobar un pis de lloguer sigui més difícil i que els preus continuïn sent altíssims.
Perquè, si almenys s’hagués aconseguit abaixar els preus, podríem parlar d’un cert èxit. Però no ha estat així. Jo continuo pensant que la gran problemàtica és la manca d’oferta. I és aquí on les administracions públiques haurien de posar el focus: en facilitar la construcció de més habitatges, tant de lloguer com de venda.
Quines iniciatives de responsabilitat social corporativa ha emprès l’empresa per fomentar una relació positiva amb els veïns i altres agents del territori?
Nosaltres —perdona que a vegades digui “jo”, però també parlo en nom de l’Ana, la Marina i de tot el nostre equip— som una empresa familiar petita, però amb molts col·laboradors.
Vivim a Vilassar de Mar, un poble del Maresme d’uns 25.000 habitants, i ens agrada molt estar implicats en tot allò que passa al poble. A més d’estar col·legiat, jo també soc el delegat territorial del Baix Maresme, i formo part de l’Associació de Comerciants. M’agrada molt col·laborar en iniciatives que ajudin a dinamitzar el poble i a donar suport al comerç local, que avui en dia afronta molts reptes, sobretot pel canvi de paradigma que ha suposat la venda online.
També estem vinculats al centre excursionista del poble, i col·laborem amb diverses ONG, tant locals com d’àmbit més general. Intentem ajudar en tot el que podem, dins de les nostres possibilitats. A vegades és a través d’un suport econòmic, i d’altres, mitjançant la participació directa.
Quin consell donaries a aquells que estan considerant comprar o vendre un immoble en l’actual context de mercat?
A veure, jo penso que, sobretot, la gent que compra per viure —és a dir, que busca un habitatge com a projecte de vida— ha de fer-ho en el moment que li toca. Pot ser un millor o pitjor moment al mercat, però al final és el moment que els ha tocat viure.
Llavors, es tracta d’intentar buscar el producte que realment t’agrada, trobar un bon finançament, i, si cal vendre abans per poder comprar, també ajudar en aquest procés. De fet, a moltes persones les acompanyem en aquesta operació de “venc per comprar”, que no és gens fàcil i cal gestionar-la bé.
Jo crec que, sobretot quan algú em demana consell per comprar —més que per vendre—, li dic que miri bé què està valorant, que s’enamori del que compra, però que també es formi i s’informi bé. És important comprovar l’estat documental de l’habitatge: si ha passat la ITV, si la documentació està en regla, si hi ha càrregues… Tot això forma part de l’assessorament que podem oferir als compradors.
És cert que nosaltres treballem principalment per als venedors, perquè estem més orientats a la captació. Però, evidentment, els compradors formen part essencial del procés. Jo sempre dic que, encara que no siguin els nostres clients directes —perquè qui ens contracta i ens paga és el venedor—, als compradors els hem d’oferir un servei excel·lent.
Una de les premisses que tenim dins de Maresme Llar és precisament aquesta: que qualsevol persona que entri al nostre local o parli amb nosaltres, senti el mateix que a mi m’agradaria sentir quan vaig a un altre negoci. Un tracte proper, honest, pensant en la persona. I, per què no, oferir una experiència d’aquestes que marquen: que la gent digui “ostres, que bé m’han tractat, que bé m’han assessorat, estic molt content”.
Encara que, és clar, a vegades no els podem ajudar del tot perquè potser no tenim exactament el que busquen. Però el tracte i l’acompanyament han de ser sempre excel·lents.
Què t’aporta formar part de l’AIC?
Formar part de l’AIC és formar part d’un col·lectiu amb molt bona gent. Hi ha molts companys que m’han aportat molt, de qui he après molt, i m’agrada continuar aprenent. Jo crec que em moriré aprenent, perquè penso que això és el que et fa créixer com a professional i com a persona.
Tinc moltes inquietuds i soc molt exigent amb el que faig, així que aprendre constantment sempre és positiu. Compartir experiències amb persones que fa anys que es dediquen al mateix o que tenen una perspectiva diferent a la teva t’enriqueix molt. Formar part d’un col·lectiu amb persones que es dediquen al mateix que tu sempre és interessant i et fa sentir acompanyat.
A més, evidentment, hi ha els serveis que t’ofereixen. Tenim eines útils per al dia a dia, i tot i que sempre hi ha coses a millorar. També per això estic implicat com a delegat. Igual que passa amb l’Associació de Comerciants, penso que si vols canviar les coses, moltes vegades ho has d’intentar fer des de dins.
Quins consells donaries a joves professionals que volen iniciar-se en el món immobiliari?
Els diria, que és un negoci molt maco, que s’ha de treballar molt. I que si ets una persona responsable, doncs a vegades ho passes malament. Però bé, tot compensa, per la satisfacció que pots tenir quan les coses acaben bé.
A vegades hi ha problemàtiques o hi ha coses que s’han de resoldre, que a vegades et fan patir, no? Però bé, al final tot acaba bé. Moltes vegades ja ho diuen, que ens preocupem molt per les coses, que creiem que poden passar i finalment no passen.
Però evidentment, has de treballar perquè així sigui.
Pel qui vulgui entrar en aquest sector, jo li diria que és un sector fantàstic, que té possibilitats de fer-se una carrera professional molt bona i, que es necessita molta dedicació, moltes ganes d’aprendre, d’ajudar i de treballar. És un negoci que a vegades la gent es pensa que és fàcil i no ho és.
I això ho he viscut amb el meu fill que, amb 32 anys ja és Api i té una immobiliària a Barcelona, Finques Llopis. Va començar amb mi, era molt jovenet i al final es va buscar el seu camí per la zona del Baix Llobregat i, ara finalment té la seva pròpia immobiliària a Barcelona, a l’Hospitalet. Ara treballen plegats!
Quins són els objectius a curt i llarg termini de Maresme Llar? Hi ha plans d’expansió o nous projectes en perspectiva?
No, nosaltres no hem crescut gaire en estructura. Fa vint anys que funcionem, més o menys, amb la mateixa: l’Anna i jo com a base, i després s’hi ha afegit la Marina, la nostra filla, que actualment està estudiant disseny d’interiors, que si troba una feina centrada exclusivament en el disseny, tirarà per aquest camí, però mentrestant ens està ajudant amb tot el que pot. A més, comptem amb col·laboradors externs, però no tenim cap objectiu de créixer més en aquest sentit.
Jo crec que dins del sector immobiliari hi ha dos models de negoci: el que és com el nostre, petit i familiar, i el model més empresarial, amb un gerent, un equip comercial, un staff estructurat… Jo, sincerament, no he sabut o no he volgut tirar cap a aquest segon model.
El nostre perfil és aquest: l’Anna i en David, els teus agents immobiliaris de confiança, que t’ajudaran en tot el que puguin i sàpiguen. I crec que així seguirem fins que arribi el moment de jubilar-nos.
Si faig un balanç, hem fet una feina positiva i, a més, ens ha permès guanyar-nos la vida fent allò que ens agrada. Estic feliç de tot el que hem aconseguit fins ara.
A més, crec que —no sé si tothom, però sí una gran majoria— ens veu com un referent per la nostra manera de treballar, tant clients com molts companys del sector. I això, sincerament, em dona molta satisfacció.
